Soc i no soc

Vaig enviar aquest relat al concurs «Relats per al cafetó» organitzat per l’associació de comerços de Sant Pere de Ribes «Fem Ribes». Les bases, a banda del format d’escriptura, consistien en un màxim de 400 paraules (399 en el cas de «Sóc i no sóc»), en català, amb sentit de l’humor i que tingués vinculació amb Sant Pere de Ribes. El meu relat no va resultar guanyador, però em serveix per iniciar aquest apartat de miazotea.com.

——————————————————————————————————–

L’Anna i en Ramon fa 45 anys que es van casar. Ella està tafanejant el seu Facebook, concretament el d’un grup intitulat “no ets de Ribes si”,  asseguda a la butaca del saló mentre el seu marit busca en el mòbil l’horari del partit de futbol de l’equip on  juga una filla de Sant Pere de Ribes.

De sobte, un crit trenca el silenci que s’havia apoderat de l’estànça feia hores.

Ramon!, crida l’Anna. Ramon! Amb un crit més fort encara.

Coi, què passa?

Hi ha una foto teva i diuen que t’has perdut i no recordes res!

Ja m’agradaria. Diu en Ramon amb veu fluixeta.

Com has dit?

Res, parlava sol. No entenc què m’estàs dient. A veure?

Que no tens mòbil tu? Mira el grup de Ribes al teu Facebook.

Ja saps que no soc de xarxes socials.

No et puc deixar el meu mòbil. Què t’has cregut!

Es clar, estic perdut i no recordo res. Què vols?

Tu de perdut no tens res. Bé, potser sí, però ets aquí. Està clar que no podeu ser la mateixa persona.

Però si m’acabes de dir que hi ha una foto meva i que estic perdut i no recordo res!

Em comunicaré amb aquesta Isabel de l’anunci a veure si en trec l’aigua clara.

Tanmateix si no soc jo, no sé per què t’has de preocupar.

Sí que ets tu!

Mare meva …

L’Anna s’encara l’aparell per escriure-hi, però abans llegeix els comentaris de l’entrada. Molta gent assegura haver-lo vist dies enrere; a Can Torreta, mirant jugar la petanca …

Ramon! Hi ha molta gent que t’ha vist!

I no creus que és normal que em vegin, vivint com visc a Ribes i no tenint res més a fer que mirar obres a un poble on no se’n fan?

Sense fer-li cap cas, l’Anna escriu:

Necessito que ens veiem. La persona que Vostè diu s’ha perdut i no recorda res, és el meu marit.

Ah que bé! Doni’m la seva adreça i en uns minuts el té a casa seva.

No! I ara! A casa ja en tinc un d’igual.

En Ramon, creador del perfil de la Isabel, escriu mentre somriu:

M’està dient que té un marit a casa, i un altre perdut que no recorda res? Vostè està com un llum! No m’estranya que se li perdin els marits i no vulguin recordar res!